Trobada amb l’artista, cineasta, guionista i crític Isaki Lacuesta
Tota societat s’autodefineix a partir de l’autoimposició de límits. I som, per tant, allò que delimiten les nostres prohibicions, en la mesura que les lleis haurien de ser una emanació dels cos social. Necessitem, per tant, espais públics on els ciutadans puguem prendre consciència de quines són les idees i imatges que han estat, efectivament, […]
Tota societat s’autodefineix a partir de l’autoimposició de límits. I som, per tant, allò que delimiten les nostres prohibicions, en la mesura que les lleis haurien de ser una emanació dels cos social. Necessitem, per tant, espais públics on els ciutadans puguem prendre consciència de quines són les idees i imatges que han estat, efectivament, prohibides, i reflexionar davant d’elles (en condicions de laboratori, d’escola, de parlament, o de museu) sobre quins consensos volem que estableixin els límits i dics de la convivència social. Què tenim prohibit fer, dir, pensar, transmetre, imaginar? Proposem Jo soc allò prohibit com una cartografia de la prohibició i dels seus imaginaris, aquí i ara, perquè cap forma d’entendre una societat millor que la d’atendre tot el que aquesta es nega a si mateixa.
Ens trobem dimarts 5 de maig a les 12.00h a través de l’eina de videoconferències del campus virtual de la UdL. Aquesta conferència és possible gràcies a la col·laboració amb el Centre d’Art la Panera, en el marc del Premi de videocreació del Festival Loop, la xarxa centres d’arts visuals de Catalunya i Arts Santa Mònica.
Per més informació consultar els següents documents:
Isaki Lacuesta_Informació extra