>> formacion

‘El museu és una escola’ a la Seu d’Urgell i comarca. Punt de partida: Espai Ermengol

Les escoles de Sant Esteve d’Alàs i Cerc, Tuixent, Castell-ciutat, Arnau Mir – Pla de Sant Tirs i Albert Vives van endegar els seus projectes anuals a l’Espai Ermengol. Cadascuna de les escoles va captar estímuls diversos com a punt de partida del seu procés d’aprenentatge. L’Escola Sant Esteve d’Alàs va partir dels quadres reials, dialogant […]

Les escoles de Sant Esteve d’Alàs i Cerc, Tuixent, Castell-ciutat, Arnau Mir – Pla de Sant Tirs i Albert Vives van endegar els seus projectes anuals a l’Espai Ermengol. Cadascuna de les escoles va captar estímuls diversos com a punt de partida del seu procés d’aprenentatge.

L’Escola Sant Esteve d’Alàs va partir dels quadres reials, dialogant amb i entre ells mitjançant la tècnica de l’entrevista. De forma complementària, van realitzar un taller a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Aquest retrat eqüestre de Carles II és una de les diverses còpies conservades d'un original perdut atribuït a Sebastián de Herrera Barnuevo, pintor de cambra de 1667 a 1671. És evident el to propagandístic de la imatge, enèrgica i noble per plasmar la seva presència en els seus dominis i recordar als seus habitants les obligacions que com a súbdits els corresponien. FONT: Espai Ermengol

Retrat eqüestre de Carles II. És una de les diverses còpies conservades d’un original perdut atribuït a Sebastián de Herrera Barnuevo, pintor de cambra de 1667 a 1671. És evident el to propagandístic de la imatge, enèrgica i noble per plasmar la seva presència en els seus dominis i recordar als seus habitants les obligacions que com a súbdits els corresponien. FONT: Espai Ermengol

 

Retrat de Felip V. Felip V està plantat amb el pit creuat amb la banda de general i ens mostra orgullós el collar de l’ordre del Toisó d’or. En el pla intermedi es recrea un escenari artificiós i teatral que es resolt amb un cortinantge i la corona reial d’Espanya sobre una senzilla tauleta, que simbolitza la justicia reial, coberta amb domàs vermell. FONT: Espai Ermengol

Retrat de Felip V. Felip V està plantat amb el pit creuat amb la banda de general i ens mostra orgullós el collar de l’ordre del Toisó d’or. En el pla intermedi es recrea un escenari artificiós i teatral que es resolt amb un cortinantge i la corona reial d’Espanya sobre una senzilla tauleta, que simbolitza la justicia reial, coberta amb domàs vermell. FONT: Espai Ermengol

 

Retrat d'Isabel Farnese. Esposa de Felip V. FONT: Espai Ermengol

Retrat d’Isabel Farnese. Esposa de Felip V. FONT: Espai Ermengol

 

Retrat de Carles III. El retrat de Carles III és ovalat i mostra la figura d’aquest monarca de peu dret, de mig cos i posició de perfil tres quarts, que interroga l’espectador amb la seva augusta mirada. El monarca se’ns mostra enèrgic i majestuós, vestit de cort i portant els atributs del seu estatus reial, com la bengala de general a la mà dreta i les màximes condecoracions de les monarquies hispànica, francesa i de les dues Sicílies (Toisó d’or, Sant Esperit i Sant Genari) sobre el pit. FONT: Espai Ermengol

Retrat de Carles III. El retrat de Carles III és ovalat i mostra la figura d’aquest monarca de peu dret, de mig cos i posició de perfil tres quarts, que interroga l’espectador amb la seva augusta mirada. El monarca se’ns mostra enèrgic i majestuós, vestit de cort i portant els atributs del seu estatus reial, com la bengala de general a la mà dreta i les màximes condecoracions de les monarquies hispànica, francesa i de les dues Sicílies (Toisó d’or, Sant Esperit i Sant Genari) sobre el pit. FONT: Espai Ermengol

 

Retrat de Maria Amàlia de Saxònia. Princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols i d'Espanya. Sota un luxós dosser de damàs vermell amb galó. FONT: Espai Ermengol

Retrat de Maria Amàlia de Saxònia. Princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols i d’Espanya. Sota un luxós dosser de damàs vermell amb galó. FONT: Espai Ermengol

 

L’Escola de Tuixent es va quedar amb la obra de John Chien, “L’Urgell sense la Seu”, fent especial incís en els dólmens, i unes imatges del fons fotogràfic de Guillem de Plandolit.

L’Urgell sense la Seu. Aquesta obra de John Chien Lee, il·lustrador museògraf i dissenyador gràfic especialitzat en la il·lustració arqueològica i històrica, ens representa el nostre patrimoni prehistòric, en aquest cas un monument funerari, el dolmen. L'Alt Urgell és la segona comarca catalana en número de tombes megalítiques després de l'Alt Empordà construïts en l’edat de bronze inicial, (cap al final del IV i mitjan II mil·lenni aC), entre neolític mitjà i l’edat de bronze inicial, evidenciant la riquesa arqueològica de la comarca. La gran majoria són dolmens simples o caixes megalítiques. FONT: Espai Ermengol

L’Urgell sense la Seu. Aquesta obra de John Chien Lee, il·lustrador museògraf i dissenyador gràfic especialitzat en la il·lustració arqueològica i històrica, ens representa el nostre patrimoni prehistòric, en aquest cas un monument funerari, el dolmen. L’Alt Urgell és la segona comarca catalana en número de tombes megalítiques després de l’Alt Empordà construïts en l’edat de bronze inicial, (cap al final del IV i mitjan II mil·lenni aC), entre neolític mitjà i l’edat de bronze inicial, evidenciant la riquesa arqueològica de la comarca. La gran majoria són dolmens simples o caixes megalítiques. FONT: Espai Ermengol

 

Fons fotogràfic de Guillem de Plandolit. Part de les seves peces artístiques fotografiades entre els anys 1909 i 1930. Un testimoni gràfic i fidel d'uns anys de transformacions. Un llegat d'escenes costumistes i socials d'actes de la Seu d'Urgell, a més dels retrats d'estudi immortalitzat amb la roba de treball o de grup realitzats a l'exterior amb motiu de festes populars. FONT: Espai Ermengol

Fons fotogràfic de Guillem de Plandolit. Part de les seves peces artístiques fotografiades entre els anys 1909 i 1930. Un testimoni gràfic i fidel d’uns anys de transformacions. Un llegat d’escenes costumistes i socials d’actes de la Seu d’Urgell, a més dels retrats d’estudi immortalitzat amb la roba de treball o de grup realitzats a l’exterior amb motiu de festes populars. FONT: Espai Ermengol

 

A més, el dia 9 d’octubre van gaudir d’un taller de geologia, mentre que el 16 d’octubre van dur a terme un taller de meteorologia en el mateix espai que els va continuar generant conflictes en relació al seu procés d’aprenentatge. A causa de la situació de confinament, ha quedat pendent la realització d’un taller d’arqueologia de prehistòria.

L’Escola de Castell-ciutat va treballar la maqueta, especialment els conceptes propis de la mateixa i les seves funcions: perspectiva, vigilància, fortaleses… A més, de forma complementària, el passat 28 de novembre van dur a terme una visita guiada al castell de Castell-ciutat. Degut a la situació de confinament, ha quedat pendent la realització d’un taller d’arqueologia medieval i geologia.

Idealització aproximada de la Seu d'Urgell i de Castellciutat entre els segles XIII i XIV. FOTO: Espai ErmengolIdealització aproximada de la Seu d’Urgell i de Castellciutat entre els segles XIII i XIV. FOTO: Espai Ermengol

 

L’Escola Arnau Mir – Pla de Sant Tirs va dialogar sobre les figures d’Arnau Mir de Tost i el bisbe Ermengol. També van treballar al voltant d’un curtmetratge d’una antiga exposició temporal i la maqueta, prèviament exposada. A més, el 13 de gener van realitzar un taller de meteorologia al mateix Espai.

L’Escola Mossèn Albert Vives contempla dos camins. Els infants de primer curs van partir del quadre de John Chien, “L’Urgell sense la Seu”, mencionat anteriorment, i l’obra d’Ot Palol, “Hèrcules i la Ciutat”, esdevenint principals línies d’investigació els animals i la prehistòria. En relació, van dur a terme un taller a l’aula d’arqueologia sobre pintures rupestres. Degut a la situació de confinament, ha quedat pendent un taller de fauna.

Hércules i la Ciutat. Representa el mite de la fundació de la Seu d'Urgell pel semidéu guerrer clàssic Hèrcules, l'any 1699 aC. L'obra fou encarregada per celebrar l'acabament de les obres que es van fer a la Casa de la Ciutat. El quadre es divideix en dues parts, la part superior és un retrat de l'heroi Hèrcules, imatge de bon governant. A la part inferior, reprodueix fidelment la façana de llevant de la ciutat d'Urgell i el seu entorn. FONT: Espai Ermengol

Hércules i la Ciutat. Representa el mite de la fundació de la Seu d’Urgell pel semidéu guerrer clàssic Hèrcules, l’any 1699 aC. L’obra fou encarregada per celebrar l’acabament de les obres que es van fer a la Casa de la Ciutat. El quadre es divideix en dues parts, la part superior és un retrat de l’heroi Hèrcules, imatge de bon governant. A la part inferior, reprodueix fidelment la façana de llevant de la ciutat d’Urgell i el seu entorn. FONT: Espai Ermengol

 

Els infants de segon curs van partir, també, del quadre de John Chien, “L’Urgell sense la Seu”, la maqueta, l’obra d’Ot Palol, “Hèrcules i la Ciutat” exposada prèviament i una imatge fotogràgica de la Seu des de l’aire. Les principals línies d’investigació foren l’urbanisme i el barri de Santa Magdalena. La visita es va complementar amb un taller a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

 

Un mateix context, aprenentatges diversos; camins, processos que es podrien, fins i tot, arribar a tocar, a teixir. L’essència del projecte ‘El museu és una escola’.