Decolonialisme i postfeminisme a càrrec de Meritxell Simon, professora convidada de la UdL
El 9 de desembre, Meritxell Simon de la Universitat de Brasilia (Brasil), professora convidada per la UdL, ha dut a terme dues conferències en el marc de la matèria “Educació en la diversitat II” sobre la incorporació de la Teoria Decolonial (feminista) llatinoamericana: “Introduction to Latin‐American (Feminist) Decolonial Theory” i “Interculturality: non‐Western educational theory and […]
El 9 de desembre, Meritxell Simon de la Universitat de Brasilia (Brasil), professora convidada per la UdL, ha dut a terme dues conferències en el marc de la matèria “Educació en la diversitat II” sobre la incorporació de la Teoria Decolonial (feminista) llatinoamericana: “Introduction to Latin‐American (Feminist) Decolonial Theory” i “Interculturality: non‐Western educational theory and praxis in Brazil”.
L’objectiu de les conferències és conceptualitzar sobre existència de l’altre, concebre l’alteritat des d’una mirada Postcolonial i Decolonial, una mirada feminista i post feminista contextualitzada a llatinoamericana, potenciant així el treball transdisciplinar en la formació de mestres. Aquest acció està emmarcat en el projecte docent i de recerca “Transdisciplinary and Transcultural Dialogues: The Intersubjective and Collaborative Production of Knowledge”.
La visió d ‘alguns autors de les teories postcolonials i decolonials llatinoamericanes i postfeministes: Edward Said, H.K. Bhabha, Chandra Talpade, Nelson Maldonado, Betty Friedan, Mary Daly… ens permeten aprendre altres mirades i altres perspectives despertant el “desig d’alteritat”.
Per a reflexionar sobre la interculturalitat en educació i en el context de Brasil però amb una visió planetària que ens proposa Edgar Morin, Rosa de Carvalho Rocha, afrobrasilera, ens proposa aprendre de la pedagogia de la tradició dels quilombolas, que són petites comunitats d’esclaus que fugien de l’esclavitud al Brasil del segle XVI fins a l’any 1888. Planteja que l’educació prengui iniciatives de les tradicions dels quilombolas, és a dir tota la tradició afro creant una harmonia comunitària. Seguint la idea d’harmonia comunitària, Gersem dos Santos Luciano se centra en la identitat del poble i el poder del llenguatge. Considera que la llengua il·lustra el poder d’un poble i, més enllà de la comunicació establerta, es refereix a llengua com una eina que permet comunicació de sabers entre persones. I finalment, Ana Tereza Reis da Silva, amb una experiència pròpia de nativa molt arrelada a la natura, proposa el paradigma d’educació ambiental, però sense dicotomitzar entre natura i cultura. És a dir, considerar-nos part de la natura i proposar alternatives de vida que tinguin harmonia amb aquesta concepció de vida (home/dona-natura i viceversa).
La conferenciant comenta: “Cal ser conscients que la nostra forma de veure no és l’única ni la millor. Si nosaltres som capaços/ces d’incorporar allò que està creat a partir d’unes vivències que no són les nostres podem enriquir i viure una forma més respectuosa i harmoniosa”.
