Espai Híbrid

En el marc del projecte “Transdisciplinary and Transcultural Dialogues: The Intersubjective and Collaborative Production of Knowledge” impulsat per la professora Meritxell Simon de la Universitat de Brasilia,  el dissabte 12 de desembre es va produir un encontre virtual entre els estudiants de la Universitat de Brasília i les estudiants del grau de mestre de la menció “Educació en la diversitat” de la Universitat de Lleida.

Al mes d’octubre, ambdós grups d’estudiants han partit de la mateixa bibliografia: el vídeo ‘A última abolição’ i l’article “Acciones para prevenir el racismo y la xenofobia en la escuela: el papel de los mediadores interculturales” Núria Llevot i Olga Bernard. D’aquesta manera durant els mesos d’octubre i novembre s’han iniciat els diàlegs epistolars. Diàlegs que han permès anar conceptualitzant sobre l’educació inclusiva, multiculturalitat i intercultural d’ambdós territoris i experiències entre estudiants de diferents contextos.

Els alumnes han viscut des de l’experiència què significa comunicar-se i crear coneixement amb diferents llengües i adonar-se que la llengua no ha estat una barrera per a la comunicació i l’aprenentatge. Una estudiant de la UdL comentava: “La lengua creo que no ha sido una barrera, sino también un aprendizaje”, i una estudiant de la Universitat de Brasília afirmava “As experiências trocadas foram potencializadas pela diferença de cultura, ampliou os horizontes” (=Las experiencias intercambiadas se vieron potenciadas por la diferencia de cultura, horizontes ampliados).

Fragments com aquests evidencien la importància de crear experiències com les del diàleg epistolar entre estudiants de diferents contextos i crear espais híbrids d’intercanvi de coneixement entre aquests. Aquestes experiències permeten fer visible algunes de les nostres formes de vida que tenim molt interioritzades. Com deia una estudiant de la Universitat de Lleida: “Tenemos interiorizados racismos y microracismos… y el primer paso para cambiar es darse cuenta de ello”.

Exemplifiquem un dels múltiples diàlegs establerts en les cartes: Natàlia comenta:

“La noia que em va escriure del Brasil em va preguntar com era el racisme a Europa, ja que al Brasil hi havia un racisme estructural. Em va explicar una anècdota que ella va viure recentment a la perruqueria. Es va produir una situació racista de la perruquera cap a la nena a la qual estava atenent motivada pel cabell afro de la nena. La noia que em carteja destaca la necessitat d’establir referents amb el cabell afro i referents negres”.

“En relació amb la necessitat de referents que ella apunta, li proposo indagar sobre l’artista Lorna Simpson, concretament l’obra #24 de la col·lecció “Earth and Sky” (2016) juntament amb el llibre “Lorna Simpson Collages” on l’artista treballa molt l’empoderament i l’expressió de la dona africana per mitjà del seu cabell.”

El motiu que du a l’artista a treballar amb el cabell de les dones africanes és perquè tradicionalment ha estat un punt de discriminació cap a la comunitat. Per tant, pretén mitjançant la seva estètica llançar el missatge que el cabell afro és bonic, estètic i artístic. Utilitza l’art per reivindicar i visibilitzar una discriminació en la qual podríem establir un paral·lelisme entre la situació dels afroamericans als Estats Units.

“El rebre aquesta carta mostrant-me aquesta situació  em porta a pensar i a reflexionar de forma més profunda amb un vídeo que vam visualitzar a l’escola de pràctiques del curs passat anomenat ‘Hair Love’. La visualització d’aquest vídeo va tenir un impacte molt positiu en el grup, ja que la majoria eren nenes i tenien també el cabell afro. Aquell vídeo, a més de ser premiat per l’acadèmia de cinema nord-americana que atorga els Òscars, fou creat per una empresa que donava veu i posava l’èmfasi en una realitat que elles vivien. És a dir, visibilitzava un fet que per elles era quotidià i important al seu dia a dia”.