Comencem amb la presencialitat:

‘Encounter’ al Centre d’Art la Panera de Lleida amb l’exposició ‘Una flor blanquíssima’ d’Adrià Julià. Es tracta d’una instal·lació on s’articula un llargmetratge de noranta minuts, basant-se en el clip originari de dotze segons que tarda l’explosió d’una crispeta. La projecció va acompanyada d’una instal·lació on la moqueta i el terra són restes d’un cinema que ha tancat les seves portes. L’atmosfera que es genera en aquest context permet que aflorin les nostres experiències en relació amb el cinema i als mitjans audiovisuals i ens encoratja al desig d’esbrinar les experiències de familiars i coneguts amb relació al cinema, així com explorar la història del cinema als diferents pobles o territoris.

Continuem amb  l’itinerari comentat ‘Nunca voy al cine’, per part d’Oriol Bosch, tècnic del Museu Morera, en el que transitem pels diferents espais cinematogràfics  de la ciutat de Lleida al llarg de la història, gairebé tots desapareguts.

Tant l’Adrià Julià com l’Oriol Bosch ens apropen a uns espais que abans eren captivadors i ara s’han transformat en ruïnes, és a dir cinemes que s’han convertit en una mena de cementiris del que fou el gran entreteniment del segle XX. Quin és el paper del cinema en el segle XXI? A quins altres mitjans audiovisuals tenim accés i ús? Immediatesa?

Continuem fent “una deriva” i ens retrobem al Centre d’Art la Panera per veure la instal·lació ‘La Taca. Una breu història de la desorientació’ de l’artista Lúa Coderch. Aquesta és una projecció, que reflexiona sobre la postmodernitat. Ens narra un viatge per una carretera, de nit, guiat, sense sortir del camí; en un moment fa una al·legoria al cant de les sirenes apareixent tres personatges que conviden a sortir al conductor de la carretera. És una bona reflexió per anar més enllà del pensament dicotòmic que sovint caracteritzar les nostres formes de vida: Tot  ho hem de tenir guiat? Tot és imprevisible? Aquests contextos ens faciliten la possibilitat de construir-nos com a mestres pensant en la nostra pràctica docent.

Finalitzem l’encontre amb dues peces musicals:  “Centro de gravedad permanente” de Franco Battiato i “HDA” de Les Bistec que ens guien fins a la font dels Tritons per atansar-nos en certa manera a Ulisses i al seu viatge a Ítaca.

Continuem aprenent de contextos a partir de l’art contemporani per esdevenir mestres contemporànies, reflexives, creadores, crítiques i inclusives.