Espai Híbrid

Per veure els projectes de l’exposició: https://youtu.be/y2VLJQS_N44

L’exposició Arxiu obert/tanca ha tingut lloc del 10 al 17 d’abril al Museu Trepat de Tàrrega i mostra els projectes realitzats  pels estudiants que cursen el grau en disseny digital i tecnologies creatives de la UDL  a partir d’una tecnorevisióartística de l’arxiu Trepat.  Amb els anys el Museu Trepat acumula diversos tipus d’arxius fruit de les diferents recerques encetades: 1.- Fonts orals: Entrevistes als antics treballadors i en els darrers anys estem obrint el focus d’interès a les dones que van tenir relació amb Cal Trepat. Total de 83 entrevistes i en actiu. 2.- Confecció de l’inventari amb 11.300 fitxes. 3.- Peces en estocatge de la fàbrica al voltant de 20.000 peces conservades en la fàbrica. 4.- Publicacions de referència de cal Trepat i articles d’investigació. 5.-Arxiu documental de l’empresa conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell Tàrrega. 6.- Arxiu sonor del so de les màquines Trepat. 7.- Atmosfera conservada en el mateix museu com a element d’arxiu temporal del passat i obert al públic. Tot i que aquests arxius contenen dades de testimonis materials i immaterials dels temps passats, entenem aquest arxiu des de la visió Fouconiana d’arxiu. Per a Foucault, l’arxiu no és la suma dels textos que una cultura ha guardat al seu poder, ni tampoc aquells que li permeten a les institucions registrar i conservar els discursos que es volen guardar o mantenir. Tampoc és considerat no només com un conjunt d’esdeveniments que han tingut lloc una vegada i han quedat en suspens, als llimbs o el purgatori de la història, sinó també com un conjunt que continua funcionant, que es transforma a través de la història, que dóna la possibilitat d’aparèixer altres discursos (Foucault, 1990, 2009). L’arxiu és per l’autor la llei del que pot ser dit a la vegada que fa que tot allò dit, no quedi amuntegat amb una multitud amorfa, sinó que s’agrupin creant relacions múltiples. Des d’aquesta visió entenem l’arxiu com aquell llegat que està en continu moviment, inconclús, i serà contínuament retroalimentat i reinterpretat per les interaccions que pugui provocar. Les obres fan visible allò que moltes vegades ens passa desapercebut com als projectes 175 i Holografia de l’ànima. Per altra banda, les obres Evolució irònica i bucles i contrast ens contemporitza la tasca que feia la fàbrica. Tots són fruit d’una proposta metodològica que invita a reinterpretar constantment els arxius del museu (entrevistes, inventari, arxiu fotogràfic, bibliogràfic, documentació de l’empresa), així com el mateix espai patrimonial creant projectes que ens connecten amb altres formes de fer museu, de fer xarxa, construir territori críticament i seguir repensant com a ciutadans i ciutadanes, alhora que repensar les institucions. Els projectes SITE-Specific, s’han desenvolupat en un encontre únic i irrepetible amb l’espai. Aquest concepte neix des de la creació artística on té la raó d’existir per a un lloc en concret i desplegar-los, implica que l’espai forma part de l’obra i cerca una interacció provocant noves formes d’experimentar, sentir, percebre i interactuar amb l’espai. Pel museu ha suposat una altra manera de veure i interpretar el patrimoni industrial que tenim, i els projectes artístics enriqueixen la narrativa del mateix museu. L’art ha de tenir una visió transformadora i tots aquells mitjans que té al seu abast, siguin tecnològics o orgànics, permetran desenvolupar un procés creatiu per generar nous llenguatges que facin visible, l’invisible per la nostra societat. La indagació teòrica com a principi fonamental d’investigació és clau en els processos d’autocreació, així com els referents que despleguen pràctiques artístiques contemporànies. La visita de Daniel Canogar va permetre compartir amb nosaltres el seu procés de treball així com els projectes que estàvem desenvolupant amb els estudiants. Aquest origen artístic dels processos conceptuals i constructius exerceixen una enorme influencia sobre les estratègies que adoptem per crear. Resta preguntar-nos: Els llenguatges contemporanis digitals ens ajuden a contemporitzar l’espai i les narratives de l’espai patrimonial?