“Caminos de sangre. El antes y el después del pueblo gitano”. José Sánchez Jiménez.
El passat 26 de maig en José Sánchez Jiménez va presentar el seu llibre “Caminos de sangre. El antes y el después del pueblo gitano” a alumnes de 2n curs del doble grau d’Educació Infantil-Primària a la Universitat de Lleida. Va ser un diàleg inesperat sorgit de la investigació d’una de les alumnes, la seva […]
El passat 26 de maig en José Sánchez Jiménez va presentar el seu llibre “Caminos de sangre. El antes y el después del pueblo gitano” a alumnes de 2n curs del doble grau d’Educació Infantil-Primària a la Universitat de Lleida.
Va ser un diàleg inesperat sorgit de la investigació d’una de les alumnes, la seva filla Noèlia, qui volia prendre més consciència sobre la seva ètnia, la gitana.
Tot va començar perquè a la formació de mestres les alumnes han de generar narracions i dialogar amb la seva història de vida, ja que aquesta és fonamental a l’hora d’atorgar sentit al procés de deconstrucció i reconstrucció de la seva identitat docent (Goodson y Scherto, 2011). Arrel d’això, la Noèlia, alumne en formació de mestra, va investigar sobre la seva ètnia, la gitana, i durant aquesta investigació va involucrar al seu pare, en José.
En José viu a Balaguer, un poble a prop de Lleida, és vigilant de seguretat i la seva història de vida l’ha portat a escriure un llibre on relata la història del poble gitano des dels seus orígens a la situació actual des d’una perspectiva crítica on denuncia la discriminació i la violència injustificada cap a la seva comunitat. A més, el llibre aporta relats personals com el de la seva tieta, Adelina Giménez Giménez, primera dona d’ètnia gitana que va guanyar l’oposició pel títol de mestra nacional a Espanya en plena època franquista. Adelina va ser condecorada en 2007 a la Medalla de Oro al Mérito al Trabajo pel Consejo de Ministros i va inspirar a en José a escriure aquest llibre.
Davant l’oportunitat d’escoltar la veu d’aquest col·lectiu silenciat, però molt present a Lleida i a tota Espanya, la Universitat com a comunitat d’aprenentatge té la responsabilitat d’establir-hi diàleg (Freire, 1968). Un diàleg pedagògic que com diu Bruner (1984) es construeix a partir dels préstecs de consciència culturals que van dissenyant la nostra mirada cap al món. Una mirada que només pot ser crítica si establim diàleg amb l’alteritat, aquells altres que com en José, transformen el nostre sentit comú.
Si com a mestres volem esdevenir agents del canvi, la transformació implica estimular la curiositat perquè aquesta ens portarà a la convivència intercultural. Tal com diu en José: “La solución es sencilla, hay que interesarse por la comunidad gitana, hay mucha ignorancia hacia nuestro pueblo y no hay que tener miedo a lo desconocido. Gran parte de los gitanos somos buenos e invisibles para el resto de la sociedad. Mi único propósito es contar la verdad”.
Podeu trobar la sessió de presentació del llibre i diàleg amb les alumnes al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=wsr4H8bpVWA
El llibre “Caminos de sangre. El antes y el después del pueblo gitano” el podeu consultar a:
– Les biblioteques de la UdL (enllaç)
– La biblioteca pública de Lleida (enllaç)
– El Dipòsit General a Barcelona (enllaç)
– També el podeu obtenir al següent enllaç.
