>> cuece

Invisible de Laura Meseguer la tipografia a Panera

Continuem al centre d’Art la Panera i l’exposició Invisible de Laura Meseguer. http://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/invisible-laura-meseguer Es tracta d’una invitació per conèixer el nostre patrimoni gràfic i per gaudir de de les tipografies que trobem pels carrers, elements que de tant interiorizats com els tenim, sovint se’ns fan invisibles.  A l’exposició es presenten 10 rètols, la majoria dels […]

Continuem al centre d’Art la Panera i l’exposició Invisible de Laura Meseguer.

http://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/invisible-laura-meseguer

Es tracta d’una invitació per conèixer el nostre patrimoni gràfic i per gaudir de de les tipografies que trobem pels carrers, elements que de tant interiorizats com els tenim, sovint se’ns fan invisibles.  A l’exposició es presenten 10 rètols, la majoria dels quals corresponen a establiments encara en funcionament, i un vídeo on es mostra el procés de “rescat” i trasllat d’aquests senyals a la sala d’exposicions.

“Rètols que constitueixen un viatge a través dels diferents moments històrics, industrials, comercials i gràfics de cada carrer, barri i ciutat. Rètols que donen lloc allò que Enric Satué anomenava «un museu al carrer»”.- Fragment del text de Pau Llop i Mariona Lladanosa.

Aquesta exposició ens permet fer ponts amb els territoris de cadascun dels estudiants així com revisualitzar la fàbrica Trepat des de la riquesa tipogràfica  i el disseny funcional dels seus cartells i imatges de maquinària agrícola.IMG_20220922_120037 IMG_20220922_120451 IMG_20220922_120506 IMG_20220922_120522

Les nostres practiques evidencien com afirma José de Nordenfl ycht Concha (2015) que quan l’art contemporani irromp en el patrimoni creant  contextos educatius i formatius, permet generar projectes que portin a generar més patrimoni i aquesta podria ser la sorprenent lliçó per a un nou ús del Museu. Aquest punt de vista creador de patrimoni proposa que el patrimoni sigui considerat una zona d’incertesa, on es produeixi futur per la transformació educativa, social y comunitària. Resta preguntar-nos: Els llenguatges contemporanis ens ajuden a contemporitzar l’espai i les narratives de l’espai patrimonial?