Espai Híbrid

 

 

Neus Castelltort

Judith Coma

Alba Domínguez

Eduard Minguell

Andrea Saureu

Josep Ramon Trepat

Vam partir de fàbrica trepat. La nostra deriva per Linyola, poble d’una de les integrants del grup, ens va portar fixar-nos  amb els rastres que podem observar en el nostre entorn,  aquells que deixem o els que ens condicionen, és a dir les petjades que influencien en l’ educació. El diàleg epistolar amb l’escola Lluís Castells de Riudaura, i l’escola Olvan ens va ajudar a concretar el projecte. Els infants d’Olvan estaven coneixent diferents idiomes que es parla al mon, aspecte que ens va a portar a reflexionar sobre la realitat plurilingüística que existeix en el segle XXI en les escoles del nostre entorn. De forma complementària els infants de l’escola Lluis Castells treballaven sobre les màquines i els engranatges necessaris   per a què  aquestes funcionin. Aquest fet ens permetre fer relacions amb les peces d’engranatge de fàbrica trepat i a nivell metafòric ens va portar a preguntar-nos: com teixim les condicions d’aprenentatge per a que a l’escola els engranatges funcionin i atenguin a l’heterogeneïtat que hi ha?  Vam tornar a Fàbrica Trepat i vam poder experimentar amb la sorra i engranatges físics, deixant petjada i provant de fer connexions entre tots els coneixements que havíem adquirit fins el moment.

 

Com podíem fer connexions entre petjades,  engranatges  i llengües. Quins engranatges promovem dins l’aula per a que emergeixen  les petjades plurilingüe i interculturals?

 

Referents artístics que centren la mirada en els mapes i les cartografies ens hi van ajudar. Albert  Bayona en l’obra Europa. Ariadna Varejao i l’obra Mapa de Lopo Homem II. Horancio Zabala, Aparições – Desaparições

 

Hem creat un context d’aprenentatge al campus de cappont, partim del mapa físic de  Catalunya tal com es representa als llibres, i el deconstruim,  creant la  construcció d’un territori nou que emergeix de la interculturalitat i la interseccionalitat.

Aquest nou mapa el formen siluetes de diferents països del mon amb el que els infants de les escoles de nostre estorn hi tenen lligams. La grandària dels territoris s’ha fet en funció del tant per cent de presencia a les escoles dels infants que tenen lligams en aquests territoris.

Ens trobem amb la mateixa situació en les diferents etapes educatives?

Com es  transforma aquest mapa de territoris a la Universitat?

Quina petjada està deixant l’educació pública per a l’equitat en l’accés a etapes educatives postobligatòries?