Parodiar, deconstruir, subvertir… l’escola de les prohibicions
El passat 12 d’abril les alumnes de 4t curs del grau en Educació Primària amb menció en necessitats educatives especials i en educació per a la diversitat, Nerea de Benito i Alba Pargaña, van presentar i performativitzar el seu projecte “El camí de les prohibicions: passat i present” a l’alumnat de 2n curs del grau […]
El passat 12 d’abril les alumnes de 4t curs del grau en Educació Primària amb menció en necessitats educatives especials i en educació per a la diversitat, Nerea de Benito i Alba Pargaña, van presentar i performativitzar el seu projecte “El camí de les prohibicions: passat i present” a l’alumnat de 2n curs del grau en Educació Primària al marc de l’assignatura “Processos i Contextos Educatius”.
El projecte va consistir en una indagació sobre les prohibicions que finalment va derivar en una producció audiovisual on es reescriu la memòria històrica de l’educació franquista a partir d’escoltar les veus de les persones que la van viure. Podeu trobar el projecte al següent enllaç: http://www.espaihibrid.udl.cat/?p=3815
Així doncs, amb l’objectiu de prendre consciència dels rastres de l’educació franquista avui dia, les convidades amb la complicitat dels alumnes de 2n van interpretar com a paròdia moltes de les prohibicions, obligacions i càstigs que van recollir de les entrevistes.
Com expliquen Fuentes-Miguel et al. (2018), realitzar pràctiques interpretatives sobre relats ficticis o reals és una manera de generar un pretext crític amb el qual qüestionar certs discursos o situacions quotidianes que volem problematitzar en una pràctica educativa crítica. A més, com explica Butler (1990) en el cas del gènere, la paròdia és una eina que permet desestabilitzar les normes en exposar la seva artificialitat quan s’imiten de forma exagerada i caricaturesca.
Aquesta interpretació paròdica de l’escola franquista va invitar a l’alumnat a compartir experiències de la seva infància i actuals sobre les seves pràctiques docents. En fer-ho, no només es van sorprendre de les similituds entre el passat i el present, sinó que arribaven a justificar certes actituds autoritàries i violentes del docent.
En conseqüència, es va generar un diàleg entorn del que generalment anomenem “escola tradicional”, aquella escola de la modernitat que Foucault (1975) defineix com a institució disciplinària per generar cossos dòcils. Cossos dòcils que es creen a partir de tecnologies del poder com el timbre amb transferència a la fàbrica, la tarima que dona autoritat al docent, la pissarra, l’examen com a ritual del poder, la distribució dels espais de l’edifici…
Així doncs, com expliquen Sharp i Green (1975), els models docents que s’acaben concretant a l’escola tendeixen a estar més influenciats pels models que es vivencien com a alumnes que pels que es puguin aprendre a la formació universitària, tret que durant la formació s’explicitin, es deconstrueixin i es reconstrueixin aquests models. Amb aquest objectiu, l’alumnat va cercar, igual que al projecte, espais de prohibicions a la seva facultat per tal de deconstruir el model educatiu de l’edifici.
Durant el procés, l’alumnat es va sorprendre en trobar que l’edifici estava ple de prohibicions explícites, però curiosament, cap va assenyalar la paret en blanc com a prohibició. Això va generar un seguit de preguntes: Quines prohibicions implícites hi ha a la universitat? Quines conductes hem automatitzat? Quin model d’alumne genera l’edifici? On se situa l’aprenentatge a la facultat? Per què els passadissos són un espai higiènic, expositiu i de passada?
Algunes reflexions entorn d’aquestes preguntes es continuaran treballant amb l’alumnat a partir de la lectura de Bonastra et al. (2014).
En conclusió, gràcies al projecte del qual són membres la Nerea da Benito i l’Alba Pereño, l’alumnat ha començat un procés de desconstrucció, una eina crucial pel canvi, ja que ens permet veure més enllà del que és aparent i identificar les estructures de poder i opressió que s’amaguen darrere de les pràctiques educatives, pràctiques que com expliquen Sharpe i Green (1975), són necessàries deconstruir durant la formació universitària per transformar els models docents que es concretaran a les escoles.
Bibliografia
Bonastra, Q., Oliva, M. F., Monclús, G. J., & Molina, N. L. (2014). Arte, arquitectura y docencia. Del cubo blanco y la disciplina a los espacios de libertad. Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, (18), 3.
Butler, J. (1999). El género en disputa. Mèxic: Paidós.
Foucault, M. (1975). Vigilar y castigar: Nacimiento de la prisión. Madrid: Siglo XXI
Fuentes-Miguel, J., Pereira-García, S., López-Cañada, E., Pérez-Samaniego, V. y Devís-Devís, J. (2018). Más allá del binario sexo/género: una propuesta pedagógica trans-queer en Educación Física. En E. Lorente-Catalán y D. MartosGarcía (Eds.), Educación Física y pedagogía crítica. Propuestas para la transformación personal y social (pp. 53-74). Unviersitat de Lleida.
Sharpe, R i Green, A. (1975). Educational and social control. A study in progressive primary Education. London: Routlege & Kegan Paul.